-Shtt... No partis tant fort, que vindrà el guàrdia, què vols?
-No et preocupis, fa estona que està fregit a la cadira, no hi ha perill. et volia repassar el pla, estàs decidit?
-Actuem, no tenim cap més escapatòria. És ara, o mai. No pretendràs quedar-te aquí més temps, no? I més si és per alguna cosa que no hem fet...
-Ho sé, és injust, hem estat aquí tancas un anyy com uns delinqüents i encara no s'ha pogut demostrar la veritat, pretenen que ens quedem de mans plegades però no ho farem.
-Una cosa si que tinc clara, si aquest advocat que ens ha aconseguit el teu pare és tant bo com diu, i en un any no ha trobat proves suficients per demostrar la veritat, no ens serà fàcil sortir d'aquí sense embrutir-nos les mans.
Sigui com sigui, ens enfortirem, només fa falta seguir allò pactat, pas a pas, amb sutilesa...
Sandra Carandell, 2n d'ESO