Angoixa, calfreds, inseguretat...

Angoixa, calfreds, inseguretat. Les parets se'm volien menjar? O m'ho semblava a mi? Tenia la sensació que cada vegada l'ascensor s'anava encongint més, fins que al final jo moriria asfixiada. A sobre, sense llum, fet que m'impedia veure si la meva teoria de les parets era certa o només era fruit de la meva imaginació.

Angoixa perquè no sabia si sortiria d'aquella, ja que m'havia deixat el mòbil i no podia avisar a ningú. Calfreds, deguts a l'absència de la lum tenia el presentiment que hi havia algú a l'ascensor a part de jo mateixar que em volia fer mal.

Inseguretat, pel sol fet que si aquell ascensor s'havia parat, no descartava la possibilitat que en qualsevol moment descendís cap a baix..

Angoixa, inseguretat, calfreds...

Paula Cantín, 2n d'ESO