Silemani Jangana, 2n d'ESO
lunes, 11 de mayo de 2015
Atrapat
Estic sol, vull escapar de l'ascensor. No sé quan sortiré. Pitjo la campana i ningú ve. No sé que faré ara. Vull trucar a algú però no tinc saldo. Tinc gana i a sobre em costa respirar. Vull pujar al pis cinc però no funciona. No crec que torni a entrar en un ascensor en la meva vida! Continuo pitjant el botó groc de la campana però no ve ningú. Tindria que haver recarregat el saldo!!! Sóc el nen amb més mala sort del món! Estar entre quatre parets tancades és pijtor que estar a la presó!!! Continuaré esperant fins que algú em tregui d'aquí i pugui tornar a casa...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario