Mentre veig com el meu amo s’allunya, pensó en on pordria
anar. Potser s’ha deixat alguna cosa a casa, o potser vol córrer, simplement. Passen
les hores i començo a tenir gana. M’espero una mica més però tinc molta gana. Menjaré
alguna cosa per aquí a prop i tornaré a temps per quan torni.
Al principi no trobo res, segueixo olors, però cap em
porta a un bon tros de carn. Vull tonar a on ell em m’ha deixat per trobar-me’l,
ell em donarà menjar. Però no recordó per on era.
Un temps després, trobo unes escombraries, em fa una mica
d’angúnia, però tinc gana. Mentre menjo, algú se m’acosta. M’acaricia i m’agafa
en braços. No sé a on em porta, però fa tanta estona que camino que les potes
em fallen.
Em porta a una gran casa, i allà menjo una cosa boníssima
i m’abriga. Amb el fred que feia fora, ara estic en la glòria. I poc a poc vaig
oblidant a aquell altre home
Alba Suñé, 2n d'ESO
No hay comentarios:
Publicar un comentario