Bells sentiments

Era un dijous al matí. Un dia especial per a tothom ,Sant Jordi; és el dia d’homenatge al nostre patró. Per a molts és un dia qualsevol però per mi és un dia de records i sentiments.

Ja fa molts anys que a casa meva hi ha un forat que sempre trobo buit, i aquest, és l’absència del meu pare. El meu pare va morir ara fa sis anys, concretament al dia de Sant Jordi. Ell va ser i seguirà sen un referent per a mi.

És per això que cada vint-i-tres d’Abril me’n vaig a l’estanc dels meus padrins a comprar un llibre i una rosa.

Aquell dia no vaig mai a l’institut ja que trobo que seria com una falta de respecte envers al meu pare i el seu entorn ; i aprofito per trobar-me amb tota la família que m’ha ajudat tant en els moments complicats.

Després de trobar-nos amb tots, agafo els meus cosins, la rosa i el llibre de poesia i ens dirigim cap al cementiri on li entreguem al meu pare, el record de tots aquells anys que havíem passat junts, en forma de natura i de poesia...

Roger Duran, 3r d'ESO

2n premi Sant Jordi Santa Coloma de Farners

Categoria E

La tendresa dels sentiments

Tenia les galtes molt vermelles, dibuixava un somriure tímid i la seva mirada es centrava en una única cosa: aquella rosa vermella com el to del sol quan es pon a la primavera.

No la va agafar, en comptes d’això, se li va llençar als braços, tenia el millor xicot del mon! El va abraçar amb tanta força que gairebé l’escanya, i després li va plantar un petó als llavis.

Ella també tenia quelcom a punt, ho havia comprat aquell matí. I és que avui, la plaça del poble estava plena a vessar de llibres. Ella s’havia passat gairebé una hora buscant el llibre, havia de ser el llibre perfecte!
L’havia embolicat a casa seva, però no sense abans, escriure-li una dedicatòria a la primera pàgina.

Era el moment de donar-li. Va obrir acuradament aquella paquet embolicat amb tan d’amor. Els ulls li van brillar quan va llegir el títol, era el llibre. Els dos es van fondre en un llarg petó ple de tendresa.

S’estava ponent el sol, va voler acompanyar-la a casa, malgrat que visqués molt lluny. Un cop allà, ella el va convidar a entrar. I és que aquest Sant Jordi, prometia!

Aina Masferrer, 3r d'ESO

1r premi Sant Jordi Santa Coloma de Farners

Categoria E

Un pardal al meu jardí

Sobre la taula rodona,

Un crostó de pa sec.

L’agafo i surto a fora,

En faig mil bocins i m’assec.

En el jardí mig abandonat,

Hi ha violetes i un gladiol,

I a la branca seca del costat,

Un bell pardal aixeca el vol.

No l’he vist i l’he espantat,

Però no ha trigat gaire a tornar,

El pa sec que he engrunat,

La por li ha fet marxar.

Ara me’l miro silenciosament.

Fa goig veure’l menjar.

El seu bec pausadament,

El pa comença a picotejar.

Més pardals van arribant,

Atrets, pel festí del meu jardí.

El pa sec aniré guardant,

Per moments així, poder gaudir.

Neus Pagès

1r premi de poesia Vinyoli

Categoria E