Mostrando entradas con la etiqueta poesia Vinyoli. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta poesia Vinyoli. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de marzo de 2015

Adéu d'alba

Dolç nadó nascut en lluna,
queda’t ara a somniar amb mi
que quan arribi el matí
m’hauré de vestir d’escuma.

Mira el cel, buit ja d’estrelles,
aviat l’hora arribarà,
de tu m’hauré d’allunyar.
Sol enmig de coses belles...

Però quan miris aquest cel
amb claror de matinada,
dolç record de l’abraçada
que et faré jo amb gran recel.

Ai que el sol ja se’ns atansa...
No, nin. Deixa de plorar!
que el meu cor sempre viurà
en aquesta eterna dansa.

Dolç infant i dolç paisatge...
Mira el sol que ja ha arribat.
Sempre estaré al teu costat
però tu no veuràs ma imatge.

Georgina Torra, 4t d'ESO
2n premi poesia Vinyoli
Categoria E



Un pardal al meu jardí

Sobre la taula rodona,
Un crostó de pa sec.
L’agafo i surto a fora,
En faig mil bocins i m’assec.


En el jardí mig abandonat,
Hi ha violetes i un gladiol,
I a la branca seca del costat,
Un bell pardal aixeca el vol.


No l’he vist i l’he espantat,
Però no ha trigat gaire a tornar,
El pa sec que he engrunat,
La por li ha fet marxar.


Ara me’l miro silenciosament.
Fa goig veure’l menjar.
El seu bec pausadament,
El pa comença a picotejar.


Més pardals van arribant,
Atrets, pel festí del meu jardí.
El pa sec aniré guardant,

Per moments així, poder gaudir.

Neus Pagès
1r premi de poesia Vinyoli
Categoria E



No sempre veus plorar

Des de la finestra veig plorar el cel
la pluja fina; les seves llàgrimes
enteranyinen amb un suau vel
les nostres ànimes.

A través del mirall veig plorar el sol,
els raigs de llum; les seves llàgrimes
il·luminen un bassol
situat enmig del món que estimes.

A l’alba veig la lluna somriure,
les seves gràcies; la seva llum
fan que el dia es desperti amb ganes de viure,
mostrant les seves rialles i el seu perfum.

Des de dintre el meu cor veig el meu entorn
amb ulls sincers; amb una mirada
puc identificar el contorn

d’allò que més m’agrada.

Sara Bonet, 2n d'ESO
2n premi de poesia Vinyoli
Categoria D


La lluna

La lluna al cel puja,
això una cosa vol dir,
que ha deixat de caure pluja
i tots anem a dormir.

A l’alba no veurem la pruna blanca
i direm que el sol se l’ha menjat,
no la veurem travessant la tanca
la pruna menjada ha estat.

Quan es faci fosc la tornarem a trobar,
en el cel blau quasi negre i clar.
Sense núvols, i moltes estrelles de colors
que de ben segur fan marxar totes les pors.

En el mar també la podem trobar
reflectida en un mirall d’aigua salada,
en un riu la podem admirar
mentre va caient per la cascada.

Una bonica vista de les estrelles i del cel,
tot i que ha quedat sol un estel,
la mare que és la lluna les posa a fer nones
en els bressols com totes les dones.

Helena Bonet, 1r d'ESO
1r premi de poesia Vinyoli
Categoria D