La lluna al cel
puja,
això una cosa vol
dir,
que ha deixat de
caure pluja
i tots anem a
dormir.
A l’alba no
veurem la pruna blanca
i direm que el
sol se l’ha menjat,
no la veurem
travessant la tanca
la pruna menjada
ha estat.
Quan es faci fosc
la tornarem a trobar,
en el cel blau
quasi negre i clar.
Sense núvols, i
moltes estrelles de colors
que de ben segur
fan marxar totes les pors.
En el mar també
la podem trobar
reflectida en un
mirall d’aigua salada,
en un riu la
podem admirar
mentre va caient
per la cascada.
Una bonica vista
de les estrelles i del cel,
tot i que ha
quedat sol un estel,
la mare que és la
lluna les posa a fer nones
en els bressols
com totes les dones.
Helena Bonet, 1r d'ESO
1r premi de poesia Vinyoli
Categoria D
No hay comentarios:
Publicar un comentario