Sobre la taula
rodona,
Un crostó de pa sec.
L’agafo i surto a
fora,
En faig mil bocins i
m’assec.
En el jardí mig
abandonat,
Hi ha violetes i un
gladiol,
I a la branca seca
del costat,
Un bell pardal aixeca
el vol.
No l’he vist i l’he
espantat,
Però no ha trigat
gaire a tornar,
El pa sec que he
engrunat,
La por li ha fet
marxar.
Ara me’l miro
silenciosament.
Fa goig veure’l
menjar.
El seu bec
pausadament,
El pa comença a
picotejar.
Més pardals van
arribant,
Atrets, pel festí del
meu jardí.
El pa sec aniré
guardant,
Per moments així,
poder gaudir.
Neus Pagès
1r premi de poesia Vinyoli
Categoria E
No hay comentarios:
Publicar un comentario