Amagatall

Vaig entrar-hi de cop i vaig esbufegar de satisfacció. Ja no em perseguien i aquell petit espai dins l'ascensor era el meu refugi. De cop es va parar i jo no sabia què fer. Vaig apretar el botó d'emergència però ningú contestava. Vaig començar a suar i notava com si les parets d'aquell diminut lloc m'aixafessin.ñ No tenia sortida i gairebé no podia respirar. Era com una abraçada de moltes persones però dolorasa i gens agradable. M'esava quedant sense alè i de cop vaig veure una llum. L'ascensor es va obrir, però va ser aleshores que em van detenir els policies.

Mariona Ribas, 2n d'ESO

Tinc por

Que de què tinc por?
M'ho pregunten, i no sé contestar.
Tinc por de tantes coses,
que no sé ni per on començar.

Tinc por d'estar sola,
de quedar-me en soledat,
de perdre els amics i la família
i de no tindre a ningú a l'abast.

També tinc por a la nit
de trobar-me a un monstre sota el llit
una por que tothom té,
i que res hi podem fer.

També tinc por de perdre't,
per molt que em diguis que no passarà.
No sé ni perquè hi penso
si sé que m'estimes de veritat.

A totes aquestes pors,
m'hi haig d'encarar
ja que sempre les tindrem
i no les podem ignorar.

Mariona Ribas

El tren

Ara som a la freda i solitària estació de l'hivern. Els anys són com trens, trens llargs, amb problemes, entrebancs i amb moments bons i perfectes. Són com trens que sempre passen per les mateixes parades, les mateixes estacions. Aquestes en són quatre. La tardor, una estació plena de fred i bufandes. És una época en que pel fred que fa la gent encara surt al carrer a passar temps amb els amics, família, parella... És una época en què predominen els tons marrons granatosos i els grocs ataronjats. Però abans de passar per aquesta estació hi ha la primavera i l'estiu.

La primavera és una época plena de felicitat i color. Plena d'amor i amistat. És una época preciosa i, després d'aquesta en ve una de calurosa. Aquest és l'estiu. L'estiu és perfecte per a quedar amb amics perquè podem fer qualsevol cosa que se us acudeixi, perquè gairebé tot es pot fer. A mi, especialment m'encanta anar a la platja a bucejar per la costa. Jo precisament tinc sort perquè visc a un lloc on el mar Mediterrani el tinc molt a prop, i aquest mar trobo que és maquíssim. Quan vaig a la platja m'encanta observar les algues, amb els seus tons verds blavosos. També veure la diversitat de peixos i petxines. A vegades, quan vaig a la platja, també m'agrada molt llogar un kaiak, ja que m'encanta passar sota les coves i quan anem més cap al fons, veure meduses o criatures que no es veuen a la costa. Bé, després d'aquesta estació plena d'aventura ve la tardor, i finalment a la que ara estem, l'hivern.

L'hivern és una época blanca i freda. Hi predominen els tons de grisos. És una época en la que la gent va a esquiar o a patinar sobre gel. En el cas dels nens petits van en trineu. Però deixant a part aquesta part avorrida i trista de l'estació, anem a la part divertida. El Nadal. El Nadal és una época de felicitat i llum. És una épòca en què els carrers estan preciosos ja que la gent decora els balcons amb una diversitat de llums diferent, impressionant. Els nens són molt feliços.

Després de pensar sobre les estacions m'en adono de que l'any és preciós i hem d'aprofitar les estacions al màxim amb els amics i la família.

Mariona Ribas