Per fi ha arribat el dia. Estem a
dimarts 13 i per fi es casa la meva amiga. Estic feliç perquè ella està
feliç. Ha trobat l’home que estarà sempre al seu costat. Després de posar-se el
seu vestit de núvia es veia molt maca. Em vaig emocionar al mirar-la i vaig
plorar sense voler. La Maria em va abraçar i riallera em va dir:
-Avui amb
caso, no vull res de llàgrimes!
Vaig assentir amb el cap. Em va
agafar del braç i vam anar cap a l’església. Jo vaig entrar i vaig ocupar el
lloc que m’havia guardat a les primeres files, i ella es va quedar fora.
Vaig mirar al nuvi, pensant que
tenia molta sort, perquè noies com la Maria no n’hi havia enlloc. El vaig
mirar. Estava molt tens, suposo que eren els nervis. Va començar a sonar la música.
Va entrar una núvia somrient sota un llarg vel que il·luminava el seu rostre.
En aquell moment se la veia exultant i vaig pensar que no havia de plorar, ho
havia de fer per ella. La cerimònia va ser molt emotiva. Quan van fer els vots
es van jurar estimar-se fins a la mort.
Tothom va anar marxant després de la
cerimònia, fins que els nuvis van anar quedant sols. El noi va mirar a la núvia
amb aquella mirada que li agradava tant i traient un mocador blanc de la
butxaca va tapar els ulls de la seva esposa. La Maria, pensant que era una
sorpresa, es va deixar fer sense posar cap tipus de resistència. Va ser llavors
quan el noi va agafar una corda i va lligar les mans de la Maria, després li va
destapar els ulls i quan els va obrir va veure al seu marit apuntant-la amb una
pistola.
-Maria, he
aconseguit el meu objectiu. No t’estimo. Mai t’he estimat. Només volia acabar
portant el negoci del teu pare.
Va ser llavors, quan es va girar, i
seguint la seva mirada va veure al seu pare emmordassat a la soca d’un arbre.
Vaig sentir un tret. Vaig córrer cap
al lloc d’on venia el soroll i vaig veure al nuvi apuntant amb una arma a la
Maria mentre li deia:
-Vaig jurar
que t’estimaria fins a la mort. Què et va fer pensar que fos la meva?
Va disparar. El vestit blanc, a poc
a poc, canviava de color tacat per la sang, i d’un cop va caure al terra
inconscient.
PDCS
Ainhoa Santiago
No hay comentarios:
Publicar un comentario