Jo tenia una gateta

La gata negra que un dia va venir

es va quedar a casa caçant papallones

i així cada tarda empaitant estones

aquella gateta es va quedar amb mi.

Aquella gateta que es va quedar amb mi

una història va obrir.

A casa tot va canviar

perquè ella ens va revolucionar.

Un espai vam habilitar

ple de llums i de colors.

I tot l’aire es va emplenar

d’harmonia i d’olors.

Era dolça, però salvatge

i amb un aire fort de coratge

un dia va tocar el dos

com si aquella història s’hagués fos.

Paula Cantín, 2n d'ESO

Dia a dia

Aixeco la persiana al matí

i el gall canta kikiriki.

Ventila l’habitació

amb aquell aire de tardor,

una papallona de tots colors

a la finestra fent repòs.

Una bona tassa de llet calenta

i una magdalena pel meu ventre,

i cap a l’escola tot decidit,

i cap a classe a fer esborranys.

Ring, ring, ring!!!!

L’hora de sortir al pati ha arribat,

un bon entrepà pel que no ha esmorzat.

Amb els companys a jugar!!!

Amb els companys a xerrar!!!

I a classe hem de tornar a entrar

per poder aprendre i estudiar.

La mare em ve a buscar

per anar a dinar.

Jordi Cateura, 2n d'ESO

La primavera

Als prats humits, de bon matí,

l’aire fa olor a terra mullada,

els nens juguen al pati,

mentre la mare els fa una ullada.

Les papallones que volen airoses,

que els nens de tant en tant conten,

es posen sobre les boniques flors de colors,

que dels verds prats broten.

Tot el conjunt forma un bonic,

estimulant i alegre joc de sons,

on la canterella d’un prodigiós músic,

el rossinyol, ens alegra amb els seus sons.

És la primavera que ens visita,

un any més per treure’ns ensopiment

del llarg hivern que ens deixa,

tot abandonat el fred que ens ha donat turment.

Jordi Vilabrú, 2n d'ESO

El gran salt

De la terra ens allunyàvem,

tant ràpids com el vent,

i en el cel ens endinsàvem,

con en el vol d’un ocell.

Amb papallones a l’estómac,

més nerviós no podia estar,

tret d’abans d’un gran examen,

però tampoc tant com allà.

Ja havia arribat l’hora,

l’hora de saltar

tot i que ben nerviós

en el buit em vaig llençar.

Per l’aire jo lliscava,

com una fulla d’un gran arbre

lentament anava caient

fins que va arribar el moment.

D’una forta estrebada

el paracaigudes obrí

de manera inesperada

els colors de la tela lluí.

Ricard Arbat, 2n d'ESO

Adéu d'alba

Dolç nadó nascut en lluna,

queda’t ara a somniar amb mi

que quan arribi el matí

m’hauré de vestir d’escuma.

Mira el cel, buit ja d’estrelles,

aviat l’hora arribarà,

de tu m’hauré d’allunyar.

Sol enmig de coses belles...

Però quan miris aquest cel

amb claror de matinada,

dolç record de l’abraçada

que et faré jo amb gran recel.

Ai que el sol ja se’ns atansa...

No, nin. Deixa de plorar!

que el meu cor sempre viurà

en aquesta eterna dansa.

Dolç infant i dolç paisatge...

Mira el sol que ja ha arribat.

Sempre estaré al teu costat

però tu no veuràs ma imatge.

Georgina Torra, 4t d'ESO

2n premi poesia Vinyoli

Categoria E

Un pardal al meu jardí

Sobre la taula rodona,

Un crostó de pa sec.

L’agafo i surto a fora,

En faig mil bocins i m’assec.

En el jardí mig abandonat,

Hi ha violetes i un gladiol,

I a la branca seca del costat,

Un bell pardal aixeca el vol.

No l’he vist i l’he espantat,

Però no ha trigat gaire a tornar,

El pa sec que he engrunat,

La por li ha fet marxar.

Ara me’l miro silenciosament.

Fa goig veure’l menjar.

El seu bec pausadament,

El pa comença a picotejar.

Més pardals van arribant,

Atrets, pel festí del meu jardí.

El pa sec aniré guardant,

Per moments així, poder gaudir.

Neus Pagès

1r premi de poesia Vinyoli

Categoria E

No sempre veus plorar

Des de la finestra veig plorar el cel

la pluja fina; les seves llàgrimes

enteranyinen amb un suau vel

les nostres ànimes.

A través del mirall veig plorar el sol,

els raigs de llum; les seves llàgrimes

il·luminen un bassol

situat enmig del món que estimes.

A l’alba veig la lluna somriure,

les seves gràcies; la seva llum

fan que el dia es desperti amb ganes de viure,

mostrant les seves rialles i el seu perfum.

Des de dintre el meu cor veig el meu entorn

amb ulls sincers; amb una mirada

puc identificar el contorn

d’allò que més m’agrada.

Sara Bonet, 2n d'ESO

2n premi de poesia Vinyoli

Categoria D