MANIES DE CIUTAT

Avui estic a Girona, tinc l’oportunitat de pasar pel meu carrer preferit. Es el meu preferit de l’estiu, en aquest carrer hi ha un local que fan gelats genials. És un carrer ample amb borreres amples i arbres grossos. El local es petitó però els gelats son ben grossos, no hi ha molta varietat, però són deliciosos. Sempre demano el mateix, encara que els he tastat tots. És molt simple, nata ben freda, caramel ben calent i una pluja d’atmella. 

Surto del local hipnotitzada pel seu aspecto, ensumant el caramel i poso el primer peu a la vorera. Abans de posar el segon, un senyor m’atropella. No l’he vist venir i ell a mi tampoc, però abans de que jo li demani perdò, ell m’ho demana a mi. M’explica que camina fent saltirons, seguint el dibuix que fan els mosaics a terra. Li miro el braç, sembla un crocanti. Em fa entrar amb ell al local, demana un tovalló i el mateix gelat que jo m’havia demanat, es neteja i el paga. S’acomiada i el veig marxar carrer avall fent saltirons. La gent de la terrassa em mira somrient però el cambrer no somriu perque li toca recollir el gelat. 

Marxo caminant i vigilant una mica més per no tornar a perdre el gelat. Arribo al pas de vianants i decideixo, com per art de magia, travessar-lo trepitjant només les bandes blanques, a partir d’aquest momento vaig intentar travessar-los sempre així, fins un dia que havia plogut i les meves bambes noves em van sorprendre relliscant més del compte. Vaig decidir que els travessaria trepitjant només la banda fosca, jo no tinc manies! 

Berta Pintor, 1r B ESO 

EN CARLES I L'OLGA

En Carles és el meu tiet. Ell té cara d’estrella de cinema i, a més, té molt bon gust per la roba. Ell és molt presumit, per aquest motiu cada matí s’està una hora per mudar-se. Ell té una pila de dones guapes i atractives que li van al darrera. 

L’Olga és la meva veïna. Ella és una dona amargada que té més de cent gats a casa seva perquè està sola com un mussol. A ella li agradaria tenir una parella, però amb la cara de bruixa que té, ningú li va al darrera. 

En Carles i l’Olga tant sols tenen una cosa en comú: la botiga “Superstar”. A l’Olga li agrada perquè allà sempre troba homes guapos i estilosos com el meu tiet. Ell només va allà amb un sol propòsit: comprar roba, roba i més roba. Ell es pot permetre tot el que desitgi perquè ell va fundar una marca internacional de sabates de mil tipus (botes, sandàlies, sabates esportives...). 

Un dia, l’Olga i en Carles van coincidir a Superstar i, com us podeu imaginar, quan l’Olga va veure en Carles, va anar cap a ell més ràpid que un coet. Ells dos es van agradar mútuament i van començar a sortir. Això era un malson perquè si arribaven a casar-se, l’Olga em faria la vida impossible! Jo em vaig adonar de la tràgica notícia d’una manera... 

El meu tiet, el mateix dia que va conèixer a l’Olga, va trucar a la meva mare perquè ell deia que volia que vinguéssim a sopar a casa seva. Jo ha vaig anar ben feliç i quan vaig veure a l’Olga, em vaig enfadar perquè jo ja coneixia d’abans la seva tècnica de “lliganeitor”. Ella ja ho havia intentat amb tots els meus veïns. Ella em va mirar amb un somriure, cosa que mai m’havia fet i no volia que m’ho tornés a fer perquè quan va somriure, li vaig veure totes les dents negres i podrides. 

El meu tiet, abans de sopar es va dirigir a la meva mare i li va dir que li havia de dir a ella i a la nostra família una gran notícia. Ell ens va explicar tota la història i va dir que ella era la seva mitja taronja. Crec que es va equivocar en dir “mitja” perquè ell és tres quarts de la seva taronja imaginària perquè l’amargada no és ni un quart d’interessant. 

Jo pensava que, com que no tenien masses coses en comú, aquesta relació no duraria molt. És en aquell moment quan el meu titet va dir “... i per això ens hem posat d’acord en casar-nos”. En aquell moment em volia morir, però, ho he estat rumiant i he acabat pensant en la part positiva: ja no pot ser pitjor, no? 

Aina Huix, 1B ESO

EL MEU INSTITUT IDEAL

El meu institut ideal estaria a Saturn, l’anella seria el pati. Com que estaria tant lluny s’hi hauria d’ anar amb el coet escolar. També hi hauria una piscina, una pista de básquet i patinatge, un camp de futbol, una pista de voleibol i un gimnàs. 

A l’institut s’estudiaria: marcià, la natura d’altres planetes , la vida dels altres planetes, els sons de l’espai, dibuix de l’espai i esport espaial. A l’hora de vida als altres planetes s’estudiaria en una granja, on hi hauria diferents tipos d’animals: el gosat (mig gos i mig gat) , el bacbou ( miga baca i mig bou) , el granopau ( miga granota i mig gripau)… 

Les excursions serien a Mart, a la Lluna, el cinturó d’esteroides, a Júpiter … Durarien molts anys i s’hi hauria d’anar amb molta protecció. Aquest seria un institut molt més que ideal!

Judit Durán Simón

1r. d’ESO A 

EL MEU INSTITUT IDEAL

El meu institut ideal tindria un camp de futbol de gespa artificial perquè és l’esport que m’agrada més; una piscina coberta per, després de les assignatures més difícils, anar-nos a relaxar una estona, un camp de bàsquet pels que no els agradi massa o gens el futbol i, també un altre de voleyball per poder practicar tots aquests esports que he dit. 

Estaria bé una biblioteca gegant que sempre estigués oberta per poder anar a llegir llibres o a estudiar per a l’examen d’alguna assignatura. Que en lloc de cadires hi hagués un sofà per a cadascú per estar més cómode. Les classes haurien de ser més grans, amb un portàtil a cada taula per consultar alguna cosa que no saps. Les parets de colors més bonics que el blanc perquè queda una mica soso i que totes les classes tinguessin una pissarra digital. 

Si fos tal com he dit, vindria amb moltes més ganes de començar les classes cada dia. 

Arnau Bagué

1rB ESO 

EL MEU INSTITUT IDEAL

Si pogués construir el meu institut ideal el faria a les muntanyes, perquè seria més acollidor i divertit, i a l’hora del pati podríem fer cabanes en el bosc. 

Hi hauríem d’anar a les 9 del matí, amb una hora de pati i sortiríem a un quart de 2, faríem classe normal. A la tarda hi aniríem a les 3 i sortiríem d’excursió per la muntanya, buscaríem pistes o rastres d’animals, faríem treballs sobre la natura, construiríem una cabana tots junts... Una de les tasques, també de la tarda, seria controlar i revisar l’estació meteorològica i el telescopi. Fins que arribessin les 5:15 que marxaríem cap a casa. Aquest seria l’horari de cada dia. 

El més important seria que no hi haguessin deures ni missions de cap tipus, excepte mirar la televisió i coses així. També els exàmens serien facilíssims i normalment no en féssim sinó treballs per entregar, resums, etc. 

A part de tot això cada any aniríem de colònies i farem un mínim de 3 excursions per any.Hi hauria quatre camps de futbol, 2 de bàsquet i 1 de voleibol, perquè tothom pogués jugar i per no avorrir-nos. 

I aquest seria el meu institut ideal. 

Joan Cos

1rB ESO