El meu diari

16 de novembre, del 1880 (Estats Units, Santa Margarita, Texas)

Avui ha estat un dels dies més inoblidables de la meva vida. Per començar, a la matinada, el meu pare m’ha portat a cavall fins al ranxo de l’avi, on l’he ajudat a arreglar la carreta familiar. Després, l’avi i jo hem anat al bosc del costat i m’ha explicat una de les seves llegendes de cowboys immortals i honrats.

Després, l’àvia i l’avi m’han portat al poble amb la seva vella carreta, mentre el meu pare cavalcava al nostre costat. En arribar al poble hem anat a casa meva, i la meva mare m’ha preparat el meu esmorzar preferit, bitxos vermells amb torradetes mexicanes. Llavors el meu pare m’ha acompanyat fins a l’estable i m’he trobat a l’avi amb un cavall forçut i jove. No m’ho podia creure, el meu propi cavall! A l’instant he dit que es diria Bill.

En acabar el dia he fet una cursa amb els meus amics. Quan ha sonat el tret per començar, el meu cavall ha arrencat a córrer amb una velocitat extrema, tot seguit en Bill i jo hem hagut de superar un repte, saltar la tanca de pedra del meu ranxo i l’ha saltat excel·lentment, però jo he caigut enrere fent una tombarella. Només m’he fet un tall que m’arriba del genoll fins al turmell. Tot coixejant he caminat cap a en Bill, que s’havia aturat, i he muntat a sobre seu i sense acabar-m’ho de creure, hem quedat segons!

Quan el sol ja es ponia, el meu avi m’ha regalat el revòlver que ha anat passant de generació en generació. Ara ja tenia un cavall i un revòlver com l’autèntic Búfalo Bill.

Avui em sembla que em costarà dormir tenint tants somnis i tants camins per recórrer amb en Bill i el meu revòlver.

Paula Cantín, 2n d'ESO