Caputxeta, Blanca i Gretel

Hi havia una vegada, una dona obsessionada en ser la més bella del regne, era una dona amb un aspecte jove respecte la seva edat, amb un rostre bell i perfecte, amb un somriure meravellós, que fascinava a tothom qui passava pels voltants. La seva alegria ho envoltava pràcticament tot, era una noia feliç, simpàtica i agradable, o això aparentava. Tot va canviar quan les dos germanes, curiosament bessones, ja que no s'assemblaven en res, es van traslladar al centre del poble, al cor del regne. En un principi, tot era normal. Només eren dues noietes bufones que portaven vestits força elegants i cabells molt estarrufats.

El temps va anar passant i les noietes es van anar fent grans. Des dels vuit anys que estaven donant gresca al poble; cantant, jugant,... van passar de ser les nenes bufones a ser les noies més boniques. Al complir els setze anys, la Blanca i la Gretel, van passar a ser les més belles del regne. A partir d'aquell moment, tot va canviar.

La Reina Isabella estava furiosa, confusa i, sobretot, molt enfadada. Mentre esmorzava, es va mirar al reflex de la cullera, no seguia tan bella com ho estava sempre. Havia d'actuar, tenia que ser ella la més bella de tot el regne. La reina, furiosa, va decidir fer un encanteri, un encanteri que estava reservant per una ocasió com aquesta, i així va ser... Després d'unes paraules i remenant unes quantes olles, va sortir la poció. Al moment, la reins Isabella va fer un glop i, de cop i volta, un fum blanquinós la va envoltar pràcticament tota, de dalt a baix. Quan el fum anava desapareixent, s'observava una figura totalment diferent. La reina s'havia convertit en una noieta de setze anys, vestida amb una caputxa vermella i un cabàs ple de fruites. A partir d'aquell moment, la reina va iniciar el seu pla.

La Reina Isabella, a sota d'aquella caputxa vermella, es va guanyar la confiança de les dues bessones, i va esperar el moment precís per entregar aquelles suculentes fruites a les dues joves. Finalment, les germanes, no es van poder retenir més a la temptació i van fer una mossegada a un dels fruits. Immediatament van caure en un somni profund del que mai ningú les podria despertar.

La Reina va tornar al castell de seguida. Es sentia més jove i bella que mai. Assentada a la taula, disposada a sopar ja amb el seu aspecte normal, va tornar a emmirallar-se a la cullera, però alguna cosa no anava bé. Encara no era la dona més bella del regne. La seva bellesa tornava a ser inferior. Es va preocupar i es va posar molt furiosa. Aleshores és quan va decidir calmar-se i va començar a sopar. Tot estava tranquil fins que la macedònia va arribar, va tastar el vol i va començar la son, la son, la son,...

Sandra Carandell, 2n d'ESO