Diari d'un presoner

Jo, senyor, no sóc dolent. M'acusen d'haver robat, però jo li asseguro que això no és veritat. Només passava en aquell instant per la porta del banc, i la policia, al veure'm córrer, em va detenir. Ara estic a la presó i no sé quan sortiré.

23 de juliol, 1889
Ja han passat cinc dies des de la meva entrada a presó. Jo no he fet res, però se m'acusa d'haver robat deu mil pessetes de plata. Ara estan buscant el meu càstig.

28 de juliol, 1889
M'han confirmat que la meva condemna serà cadena perpètua. Em passaré el que em queda de vida aquí, injustament.

31 de juliol, 1889
El meu company de cel·la m'ha deixat sense esma per no compartir el menjar amb ell. Ara estic al llit aguantant-me el dolor físic i també emocional.

2 d'agost, 1889
Han descobert un cadàver d'un home al banc i m'han condemnat a la pena de mort. No sé què fer durant aquest últim mes que em queda, ja que m'executaran el dia u de setembre.

12 d'agost, 1889
He conegut a un amic amb qui passo les llargues hores. Vull passar els pocs dies que em queden de vida amb ell. Em dóna pau.

1 de setembre, 1889
Penso que durant aquest temps no sé que hagués fet sense en Josep, el meu amic. En dues hores és la fi.

Aquest diari fou trobat un mes després per la guàrdia civil, i als vuit dies d'haver trobat el diari s'identificà el veritable lladre i assassí.

Gerard Rovira, 2n d'ESO