Al principi eren pocs, però cada vegada eren més i més fins que el nombre de nens que habitava la ciutat era superior al dels adults. Els habitants, desesperats, buscaven una solució però res era eficaç. L'alcalde va pensar en el flautista, però resulta que un bon home de la cantonada cinquena, Joan el Fuster, sabia tocar la trompeta amb una melodia captivadora. L'alcalde i ell van acordar una recompensa si els alliberava del problema.
Dit i fet. Joan el Fuster va començar a tocar. Al cap de poca estona van aparèixer els nens de tots els indrets i racons de la ciutat. Es van posar en fila índia tot seguint, mentre cantàven, al trompetista harmoniós. En Joan, els va conduir fins a un regne misterióis, però el que està clar és que allà van ser feliços per sempre més.
El trompetista, tot alegre, va tornar a la ciutat demanant la seva recompensa, però el poble i l'alcalde estaven tant contents que no li van fer cas. En Joan, enfadat, va pensar: "Jo que els allibero del seu gran problema, ells a sobre no compleixen el tracte, no em mostren cap gest d'agraïment i humilitat....".
El trompetista es va dirigir cap a la ciutat i va començar a tocar una de les més belles i harmoniosa melodia. Del no res van començar a aparèixer rates i ratolins que es van apoderar de la ciutat. Ara el poble ja no tenia nens, però a canvi, tenia rates i ratolins per tots els racons. Aquests animalets els rossegaven tot el menjar i no els deixaven tranquils. Sembla ser que, potser ara, l'alcalde s'hauria de plantejar l'ajuda d'un altre flautista.
Paula Cantín, 2n d'ESO
No hay comentarios:
Publicar un comentario