La fredor d'una altra nit sense amor

Un dia més la fred em persegueix, gratant per sobre de les meves ferides impenetrables. Segueixo, buscant un lloc on refugiar-me per poder descansar, però sembla impossible. De cop veig un racó fosc, m'apropo i descobreixo que es tracta d'una petita cova, és perfecte per amar-se de tots els perills del carrer, tancar els ulls i sospirar. Però no aconsegueixo caure en el somni, els records em persegueixen com el lladre més buscat de tots els temps. Recordo la baralla d'aquest matí, contra altres gossos per aconseguir el bocí de pa d'aquelles escombraries. I quan aquells humans m'han cridat per buscar entre aquelles bosses blaves plenes de restes. Potser només necessito una ica d'amor per curar aquestes ferides i que cicatritzin...

Sara Ruiz, 2n d'ESO