Avui m'han despertat a cops d'escombra. Quan per fi havia trobat un lloc calent i al costat d'una bassa a on hi podia beure quan volgués! Llàstima d'aquell curt de gambals!
Al cap d'una estona de caminar tot buscant u8nes deixalles on poder menjar, he anat a parar al darrera d'un restaurant. Oh! Això si que ha estat vida! Per un moment m'ha semblat que el meu amo em cridava pel meu nom, però res, només era la meva imaginació. Després d'haver-me bena tipat i hgaver passejat una estoneta, m'he anat a estirar sola a un banc trencat.
"Adéu Charlie! I recorda que després de les vacances et vindrem a buscar...." Aquestes van ser les darreres paraules que li vaig sentir
Vaig esperar i esperar, però res.
Mai més va tornar.
Paula Cantin, 2n d'ESO
No hay comentarios:
Publicar un comentario