L'amor del mar

Estava passejant pel costat del mar un dia d’estiu. Anava descalça. Podia notar l’escalfor de la sorra fina de la platja, i com els rajos de sol m’il·luminaven. Feia calor però l’aigua era fresca. Em vaig aturar i vaig seure al damunt d’una gran roca i vaig admirar el paisatge. A la llunyania vaig poder distingir la silueta d’un vaixell. Llavors, a tocar de la costa, una petita ampolla de vidre flotava al mar. Vaig baixar de la roca, la vaig agafar i vaig veure que contenia un paper grisós. El vaig llegir i deia així:

-“Et trobo a faltar. El meu cor no nota la teva presència, però encara batega per tu. Ets l’estrella que il·lumina les nits fosques, la peça que falta per completar el trencaclosques. Fa molt que ens vam veure, però aquest record encara perdura. Sé que potser no et recordes de mi, penses que ja no existeixo o, simplement has deixat de pensar en mi. Els meus ulls encara vessen llàgrimes quan sento pronunciar el teu nom. Et vull tornar a veure, sentir-te, besar-te”.

Quasi em poso a plorar. Vaig tornar a posar el paper dins l’ampolla per retornar-la al mar.

Helena Bonet, 1r d'ESO

1r premi Sant Jordi Santa Coloma de Farners

Categoria D