martes, 19 de mayo de 2015

La tendresa dels sentiments

Tenia les galtes molt vermelles, dibuixava un somriure tímid i la seva mirada es centrava en una única cosa: aquella rosa vermella com el to del sol quan es pon a la primavera.

No la va agafar, en comptes d’això, se li va llençar als braços, tenia el millor xicot del mon! El va abraçar amb tanta força que gairebé l’escanya, i després li va plantar un petó als llavis.

Ella també tenia quelcom a punt, ho havia comprat aquell matí. I és que avui, la plaça del poble estava plena a vessar de llibres. Ella s’havia passat gairebé una hora buscant el llibre, havia de ser el llibre perfecte!
L’havia embolicat a casa seva, però no sense abans, escriure-li una dedicatòria a la primera pàgina.

Era el moment de donar-li. Va obrir acuradament aquella paquet embolicat amb tan d’amor. Els ulls li van brillar quan va llegir el títol, era el llibre. Els dos es van fondre en un llarg petó ple de tendresa.

S’estava ponent el sol, va voler acompanyar-la a casa, malgrat que visqués molt lluny. Un cop allà, ella el va convidar a entrar. I és que aquest Sant Jordi, prometia!

Aina Masferrer, 3r d'ESO
1r premi Sant Jordi Santa Coloma de Farners
Categoria E


No hay comentarios:

Publicar un comentario