No sempre veus plorar

Des de la finestra veig plorar el cel

la pluja fina; les seves llàgrimes

enteranyinen amb un suau vel

les nostres ànimes.

A través del mirall veig plorar el sol,

els raigs de llum; les seves llàgrimes

il·luminen un bassol

situat enmig del món que estimes.

A l’alba veig la lluna somriure,

les seves gràcies; la seva llum

fan que el dia es desperti amb ganes de viure,

mostrant les seves rialles i el seu perfum.

Des de dintre el meu cor veig el meu entorn

amb ulls sincers; amb una mirada

puc identificar el contorn

d’allò que més m’agrada.

Sara Bonet, 2n d'ESO

2n premi de poesia Vinyoli

Categoria D