i el meu gran enteniment
podria ser més valent,
però la veritat és que estic fos.
Ara us en faig un esbós:
en un forat espatarrat
m'amago tot sudorós.
El que m'aterra és un gat.
Al cap i a la fi
ho has encertat.
M'has deixat bocabadat:
sí, sóc un ratolí!
Però la meva hora s'apropa
i el gat s'atança de pressa.
Ai de mi! Em farà presa.
Aquest gat murri i tanoca!
Però de cop i volta la sort
em somriu tota bufona.
I generosament em corona
tot salvant-me de la mort.
Entrant per la porta del terrat
ha aparegut un humà
que amb la seva enorme mà
ha aferrat el gat!
Paula Cantín, 2n d'ESO
No hay comentarios:
Publicar un comentario