miércoles, 29 de marzo de 2017

Lachva

Després de tot, no he aconseguit odiar-te...

Aquestes paraules van ser destructives per a mi. Tots aquells dies vaig fer-li la vida impossible i la única cosa que em diu és això?... No he aconseguit odiar-te? Podria haver fet qualsevol cosa però no, només aquestes paraules.

Tot va començar quan vaig arribar al camp de Lachva. Els jueus es mereixien estar allà. O morts! Però això era només el que pensava fins que vaig arribar allà... Quan vaig veure com els tractaven vaig canviar la perspectiva de qui era el dolent. Tampoc eren tan bons, però no es mereixien tot el que els passava. Vaig pensar en ajudar-los, però si ho feia acabaria com ells o pitjor. No tenia sortida. Em vaig decidir. Ajudaria als presoners, però primer m’havia de guanyar la confiança dels guàrdies. Per fer-ho hauria de ser tan cruel com ells.

Així ho vaig fer. Era un camp petit, res a veure amb Auschwitz o Belzéc, per tant hi havia poca seguretat. Les portes estaven blindades, cosa que no ajudava, i hi havia fang per tot arreu, però el pitjor de tot eren els focus en constant moviment, passejant-se per tot el camp. Vaig estar dies observant el que feien els meus companys a cada instant. Si tot sortia bé podria treure a tots els presoners.

Cada cop érem menys soldats. Estaven enviant als que tenien més experiència de combat al front amb Rússia. De vuitanta soldats vigilant els tres barracons de jueus i les zones de treball vam quedar només vint.

Un dia que hi havia tempesta em vaig posar el meu mocador negre davant de la cara i em vaig decidir a treure a tothom del camp, però just quan anava en direcció als barracons vaig començar a sentir motors. La porta blindada va volar pels aires i van començar a entrar soldats soviètics. Només vaig pensar en aixecar les mans i posar-me de genolls a terra. Vaig estar molts dies preparant tot i ara arribaven els russos. Sé com acabaria això...


Quan els soldats russos van començar a treure els jueus, un dels que parlava alemany em va mirar i em va dir: després de tot, no he aconseguit odiar-te.

Gabriel Roman
PDCS


No hay comentarios:

Publicar un comentario