Pètal a pètal

Al posar el peu a terra, vaig notar una sensació inexplicable que em recorria tot el cos. Estava en un lloc que semblava un descampat amb una herba verda brillant i perfecte. No hi havia cap altre persona, i estava completament perduda. Vaig desviar la meva vista enrere i vaig veure que hi havia el que semblava una espècie de conill vermell de grans dimensions, amb una estrella a la mà, que semblava que l’hagués tret del mateix cel. Per gran sorpresa meva, es va inclinar, va deixar la brillant estrella a terra i va desaparèixer.

Vaig pensar que seria fantàstic si tingués a algú com “jo” que em pogués explicar el que estava passant i, de cop, va reaparèixer el conill vermell, però aquesta vegada amb una margarida a la mà. Va començar a treure els pètals, d’un en un. Molt estranyada, vaig posar-me a córrer sense saber ni la destinació ni el perquè, desitjant sortir d’aquell lloc tan misteriós. Però era com si no em mogués del lloc, ja que sempre tenia el conill a davant arrencant els pètals de la flor.

Ara ho entenia tot. Jo era l’estrella que es convertia en la flor, ja que deixava que els altres arranquessin part de mi sense posar-hi resistència.

Un estrany somni que recordaré tota la vida.

Cristina Vila, 2n d'ESO